El Tribunal Suprem (TS) ha aclarit un dels dubtes més freqüents entre qui lloga un habitatge: qui ha de pagar l’IBI i la taxa d’escombraries, el propietari o l’inquilí? La polèmica sorgeix quan, en el contracte de lloguer, s’acorda que aquestes despeses vagin a càrrec de l’arrendatari (inquilí), però no s’estableix exactament quant s’ha de pagar cada any. Això és el que va passar en el cas analitzat pel TS, on el contracte deia clarament que els inquilins pagarien l’IBI i la taxa d’escombraries, a més del lloguer mensual, però no indicava la quantitat anual en números.

Durant el primer any, els inquilins van pagar sense discutir. Tanmateix, més endavant es van negar a fer-ho, al·legant que la clàusula era nul·la perquè no s’havia posat l’import exacte en el contracte. El propietari, davant la manca de pagament, va demandar els inquilins per reclamar aquestes quantitats i fins i tot demanar el desnonament.

En un primer moment, el jutge d’instància va donar la raó als inquilins i va declarar nul·la la clàusula per no fixar la quantitat anual. Tanmateix, l’Audiència Provincial no hi va estar d’acord i va dir que aquestes despeses estan referides a l’habitatge, es poden individualitzar i, per tant, el pacte és vàlid, encara que no es detalli la suma concreta en el contracte.

La clau és que la llei sí que exigeix que es detallin les despeses generals de l’edifici quan es repercuteixen a l’inquilí, però només si no poden ser individualitzades per habitatge. Però tant l’IBI com la taxa d’escombraries solen venir designats expressament per a cada pis o casa concreta. Per això, el TS estableix, com a doctrina general, que, si l’IBI i la taxa d’escombraries estan assignats a l’habitatge llogat, poden ser cobrats a l’arrendatari, encara que no s’indiqui la quantitat exacta en el contracte de lloguer, sempre que hi hagi un pacte signat al respecte.