El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la sentència declarant la paternitat reclamada pel pare sobre un menor, amb la imposició del seu primer cognom com a primer del fill i el primer de la mare com a segon cognom del fill, ordenant rectificar la inscripció de naixement realitzada al Registre Civil a petició de la mare imposant al menor els seus mateixos cognoms, però en ordre invers, havent declarat en el moment de la inscripció que no hi havia pare.

Els fets són que la dona, aquí demandada, divorciada i amb dos fills del seu matrimoni, va començar una relació amb el demandant, es va quedar embarassada i va trencar abans del naixement del fill. La parella es distancia i en el moment del part la dona no comunica el naixement al pare i inscriu el naixement al Registre Civil amb els seus cognoms, però invertits. Abans, el pare ja havia presentat una demanda de filiació perquè es reconegués la seva paternitat sobre el nadó.

Els tribunals reconeixen la paternitat reclamada i assenyalen que el menor ha de tenir el primer cognom del pare i, com a segon, el primer de la mare.

La mare no s'oposa a la paternitat reclamada, però entén que el primer cognom de l'infant ha de ser l'imposat a la inscripció del naixement, és a dir, el seu segon cognom.

El TS desestima la reclamació de la mare interessada mitjançant recurs per no complir amb la normativa que regula l'atribució de cognoms quan la filiació ve determinada per ambdues línies (paterna i materna). Tot i que en el moment de la inscripció només es va reconèixer la filiació materna, la qual cosa li va permetre imposar els cognoms de la manera que ho va fer, aquesta situació va ser provocada per l'acció unilateral conscient i deliberada de la mare, inscrivint-lo d'aquesta manera no per manca de reconeixement o interès o pel parador desconegut del pare, sinó pel seu propi i exclusiu interès, i no el del menor.

La imposició del cognom del pare en primer lloc contribuirà a enfortir els vincles amb ell, innecessàriament afeblits amb l'actuació de la mare. També s'aconsegueix que el segon cognom del menor coincideixi amb el segon dels seus germans i també que se l'associï més fàcilment amb la mare.