Alguns dels hereus d'una senyora volen inscriure la part de l'herència que els correspondria, fent-ne la partició segons l'establert per la difunta. El registrador rebutja la inscripció d'aquesta partició o repartiment de l'herència, manifestant que per a això és necessària la intervenció de la resta d'hereus, ja que en el testament la testadora no feia ella sola la partició, sinó que es limitava a establir normes o ordres, que s'havien de seguir per establir les diferents parts hereditàries.

Per tal de determinar si la difunta realment havia fet una partició o si simplement havia establert normes o instruccions, cal interpretar el testament.

El primer element en la interpretació dels testaments és el literal, però també s'han d'utilitzar altres elements interpretatius per establir quin és el veritable sentit de les clàusules testamentàries, atenent fonamentalment la voluntat del testador.

En el present cas, és determinant que, a més dels termes generals en què es va expressar la testadora, no manifesta que ja estigui duent a terme l'adjudicació de béns concrets amb efectes des de l'obertura de la successió i la consegüent acceptació de l'herència. La Direcció General conclou que les disposicions no són més que instruccions perquè la partició es realitzi amb el consentiment de totes les parts interessades.