El naixement de nous fills en una relació afectiva posterior pot ser una circumstància que permeti reduir l'import de la pensió alimentària establerta judicialment a favor dels fills nascuts en una relació anterior, si amb això s'aconsegueix el benefici de tots els descendents i sempre que s'acrediti que la capacitat econòmica del progenitor obligat a pagar és insuficient per fer-li front en els termes en què es va imposar. 

En aquests termes, el Tribunal Suprem (TS) acaba de pronunciar-se sobre un procés en què un pare sol·licitava la reducció dels imports de les pensions a les seves dues filles establertes fa anys en el divorci.

El pare demandant va afirmar tenir menys ingressos ara que quan es van establir les pensions i tenir més despeses, principalment a causa d'un fill petit que ara té amb la seva parella actual.

L'exmuller, en canvi, no només s'hi oposava, sinó que demanava que s'incrementés l'import, ja que ara les filles tenien més despeses.

El jutge va desestimar les reclamacions d'ambdós, però l'exdona va recórrer a l'Audiència Provincial (AP) i aquesta li va donar la raó, augmentant la quantitat.

El pare va recórrer llavors al TS, al·legant que se li havia imposat una quantitat desproporcionada, ja que consumia gairebé tot el que guanyava, i encara havia d'atendre les seves pròpies necessitats i les d'aquest segon fill.

El TS està d'acord, en el sentit de deixar les coses com estaven abans que comencés el procés, però no redueix la quantitat com el pare aspirava abans d'iniciar-lo. El TS rectifica l'AP perquè veu evident aquesta desproporció (excepte en casos com aquest, el TS poques vegades entra en una nova avaluació).

I en relació amb la incidència del naixement d'un nou fill, afegeix que el fet que es tracti d'una decisió voluntària, adoptada sabent quina era la seva capacitat econòmica (com en molts casos se suposa que s'oposa a aquest tipus de demandes), no afecta que l'obligació pugui ser revisada i modificada en benefici de tots, ja que els fills són iguals davant la llei i tenen el mateix dret a rebre pensió alimentària dels seus pares, sense que hi hagi un crèdit preferent a favor dels nascuts en la unió primitiva respecte als que es tenen en una posterior relació matrimonial o una unió de fet del qui abona la pensió.